24 de febrer de 2011


He sentit a dir que qualsevol mirada des d'una finestra o balcó resulta nostàlgica i melancòlica... Siguin quins siguin els que ho afirmen tenen tota la raó. Mires i mires i veus l'infinit tan enfora però alhora tan a prop... A Barcelona a vegades costa de veure l'horitzó, t'esforces per visualitzar-lo però és tan irregular i inestable que arriba un moment en què et deixa abatut i trist... Per sort, des de terres flotants es veu tot d'una altra manera...