8 de juliol del 2008

Qui ha parlat de crisi?

"Feliços anys 20"
El primer pas que hom ha de fer quan les coses no van bé és acceptar l’existència del problema. La importància d’aquest pas augmenta quan qui l’ha de fer és el govern d’un país. És molt difícil proposar solucions quan s’està considerant el conflicte com un simple endarreriment econòmic temporal.

Comencem, en primer lloc, per anomenar les coses pel seu nom: ens trobem en una època de crisi econòmica important tant a nivell nacional com internacional. El problema principal de l’economia espanyola ha estat, des de fa anys, la confecció d’una estructura poc estable.
El nostre país pretén agafar com a model les principals potències capitals sense tenir en compte que el capital espanyol no gaudeix de la tecnologia i la productivitat dels països que vol imitar. El fet de voler entrar en l’enlluernador món capitalista, quan no es tenen les capacitats bàsiques per participar-hi, ha estat un dels pilars centrals de la crisi.

El sistema financer espanyol, encegat per l’especulació immobiliària, es troba en una situació fràgil. De fet, el que està finançant el consum espanyol és la pujada de l’endeutament de les empreses amb el mercat exterior. Pràcticament tots els sectors de l’economia espanyola estan destinats a caure en crisi: des dels sectors industrials fins a la producció agrícola.

En segon lloc, ens proposem d’analitzar les declaracions del govern socialista, el qual reconeix que el proper any el creixement econòmic del país es col·locarà per sota del 2%. José Luís Rodríguez Zapatero preveu un creixement dèbil a curt termini però no un estancament de llarga durada. Ens trobem a l’inici d’una crisi econòmica encara que el president del Govern afirmi que aquest és el principi de la recuperació d’un creixement vigorós que s’iniciarà a partir del segon semestre del 2009. La solució proposada pel seu govern consisteix en un pla d’austeritat basat en la reducció de l’oferta laboral del 2009 i en la reducció dels sous dels alts càrrecs del Govern.

Si ens recolzem en aquestes mesures i a sobre els polítics no ens consciencien de la gravetat del problema, la crisi augmentarà progressivament i el capital espanyol perdrà posicions a una velocitat estrepitosa. Però anem per parts: en primer lloc, convé que el govern espanyol accepti, com ja ho ha fet la major part de la població, l’estat de crisi econòmica; en segon lloc, cal tractar les coses pel seu nom, evitant eufemismes i, finalment, són necessàries solucions més consistents i projectades cap a un futur pròxim, com l’adopció d’un altre sistema social que satisfaci les veritables necessitats humanes i no l’acumulació de béns de consum.
Anna .

1 comentari:

Antudeli ha dit...

És cert que el títol resulta molt adequat: bipolar, ja que a la terra tenim els 2 pols que influeixen en el temps.
Sempre he sentit a dir a l'estiu: quina calor que fa!; i a l'hivern: enguany ens pelarem de fred!
És mal de saber com pot afectar tot això del canvi climàtic i en quins terminis es notaran les conseqüències.
Esperem que les properes desenes de noves generacions puguin sobreviure en les condicions que trobaran aquesta terra que els deixarem.

Antoni