El temps és bipolar

Estem en ple mes de juliol i ens comencem a queixar d'una calor insuportable però, ja era hora no? De petits, quan apreniem les estacions, ens deien que a l'estiu fa calor, a l'hivern fred, a la primavera plou molt (en abril aguas mil) i a la tardor cauen les fulles dels arbres i mengem castanyes. Açò és com hauria de ser, açò és "el que toca" per dir-ho d'alguna manera. L'estiu es suposa que comença el 20 de juny, però recordant el temps que ens feia el mes passat jo diria que aquest any ha començat a principis de juliol. M'he passat un juny d'enclaustrament estudiantil a Barcelona; al matí, quan començava a estudiar el cel estava ennuvolat i gris, després sortia el sol i pensava "açò té color d'estiu" i mentre pensava aquestes coses un soroll de goteig em destorbava el pensament, mirava cap al balcó i estava caient el diluvi més universal de tots el diluvis del món. Així, amb poques variacions, dia rere dia. Núvols-sol-pluja repentina-sol! Ja ho diuen molts que el temps s'està tornant boig, més que boig jo diria bipolar. Sí, sí, bipolar! No us sembla un trastorn prou bipolar aquests canvis tan bruscs del temps?

Ja que em mencionat les transformacions en el cicle de la natura parlem també del cas del glaciar Perito Moreno de la Patagonia. Està caient a trossos, es separa de la resta del glaciar. Aquest és un fet natural, els glaciars es descongelen a poc a poc, gota a gota i es trenquen, d'acord. Però això deixa de ser tan normal quan passa en ple hivern austral. Els científics diuen que no té res a veure amb el calentament global; ja, segur que no hi té absolutament res a veure... Res del que passi amb el temps a partir d'ara tornará a ser "normal"; no és per posar-me catastrofista, o sí, però el mal, que no és petit, ja està fet. Podem frenar el procés però no fer marxa enrere.

Fa un parell de nits vaig tenir un somni apocalíptic, en certa manera. No hi havia els set genets de la mort però veia al cel tres esferes: en una apareixia la Terra en els seus inicis; en la segona, el planeta tal i com el tenim avui dia i a la darrera, la fi, la seva destrucció total.

És important, doncs, que ens mentalitzem, no de que tenim un problema molt greu i cal duu a terme mesures preventives, sinó del fet que ja no hi ha remei. Hi ha coses que un cop destruïdes ja no es poden reconstruir, hi ha forats que ja no es poden tapar, gasos que no s'evaporen i combustibles que el mar no pot desintegrar. Comencem-nos a fer a la idea.

Anna.