Una de Tarantino

Obres el paquet, treus un piti, te'l poses a la boca i tires el paquet al terra amb una xuleria innata. Ara troba l'encenedor entre tant de desordre... Mires davall el llit i el trobes tirat al costat d'una ampolla de whiskey mig buida. Encens la cigarreta, deixes anar el fum pel nas i per la boca... T'aixeques del llit amb mal de cap i tota despentinada. Pel terra es troben escampades les proves d'una nit que no recordes gaire bé però segur que ha estat desenfrenada. El llit desfet, uns calçotets penjant del llum de la tauleta de nit, un cendrer a punt d'arrebossar col·locat sobre el sofà i l'imbècil amb qui et vas emborratxar dormint al teu llit.

Apagues la cigarreta. Et deixes posada la samarreta amb la que has dormit, t'enfundes uns texans envellits i baixes al carrer sense sostenidors, camuflada darrera d'unes ray-ban ben fosques. A l'altra banda del carrer hi ha aparcat un vell cadillac vermell, aparentment abandonat. Obres la porteta del dipòsit, en teoria, segons les indicacions del Max, la clau del cotxe hauria de ser allà. Bingo.

Entres al cotxe. Col·loques el retrovisor i t'hi mires des de l'anonimat de les ulleres de sol. Engegues el motor i poses la ràdio, sona Sultans of Swing i segueixes el ritme de la cançó donant copets al volant amb les mans i assentint amb el cap. En un stop, acotes el cap i mires sota el seient del copilot per agafar la pistola que hi hauria d'haver amagada, però no en veus cap, de pistola... Per l'escletxa de sota veus uns peus... T'aixeques d'una revolada per descobrir l'intrús que s'ha amagat al teu cotxe. Massa tard, just en el moment d'incorporar-te ja t'han disparat al clotell. La teva sang esquitxa tota la tapisseria de cuir del cadillac vermell a ritme de Dire Straits. Les ray-ban et pengen d'una orella, mig trencades. Encara et dóna temps a mirar l'home que t'ha disparat, el qual et te agafada pels cabells, i dir-li amb un fil de veu: “Oh Max! M'has ben fotut!” Ell et mirarà un segon amb un somriure embogit i no et dirà res, o potser sí, tan se val.

T'estamparà contra el seient del darrera i allà et deixarà estesa, tacant el poc tros que quedava net del cotxe. Ara ja estàs morta i el Max agafa el volant del cadillac. L'havies ajudat en el seu moment, cert, però ara li feies nosa amb les teves indagacions i, segons el seu parer, conspiracions contra el seu pla d'atracar el banc de la ciutat. En què consistia exactament el seu gran pla? Tu no ho sabies i, realment, ni tan sols ell ho sabia del cert. El Max era així, anava fent, actuava sobre la marxa i si considerava que alguna cosa obstaculitzava els seus propòsits l'apartava del seu camí sense cap mirament...